Eina per al repte de la complexitat clínica en els Serveis d’Urgències Hospitalàries - BOSSA DOCTORAND

Personalització de la intervenció quirúrgica de una hernia incisional mitjançant una malla de substitució amb un nou material compatible imprès amb tecnologia 3D totalment adaptada al defecte de la paret del pacient.

Personalització de la intervenció quirúrgica de una hernia incisional mitjançant una malla de substitució amb un nou material compatible imprès amb tecnologia 3D totalment adaptada al defecte de la paret del pacient.

Trastorns del neurodesenvolupament, fracàs escolar i alteracions conductuals a l'adolescència

L'ictus agut: Rehabilitació neuropsicologica i acompanyament familiar

IDENTIFICACIÓ COL·LABORATIVA ENTRE ÀMBITS ASSISTENCIALS: IDENTFIFICACIÓ SUGGERIDA DES DE L'ATENCIÓ INTERMÈDIA

"IDENTIFICACIÓ COL·LABORATIVA ENTRE ÀMBITS ASSISTENCIALS: IDENTFIFICACIÓ SUGGERIDA DES DE L'ATENCIÓ INTERMÈDIA”

Suport a la decisió clínica mitjançant models d'aprenentatge automàtic per a la predicció de risc de suïcidi en la cohort del Consorci Hospitalari de Vic (CHV)

Estudi observacional de l’efecte de la teràpia amb microempelts cutanis autòlegs en el tractament de ferides cutànies complexes

A pesar de los recientes avances en el desarrollo de nuevas estrategias terapéuticas para las variantes GRIN, existen dos grupos de variantes que carecen de una estratificación funcional clara. Por un lado, las variantes clasificadas como complejas no disponen de una estrategia terapéutica, ya que tienen componentes funcionales LoF y GoF. Por otro lado, las variantes situadas en el dominio intracelular de los receptores NMDA son difíciles de estudiar experimentalmente mediante métodos convencionales, y por lo tanto su clasificación como LoF o GoF no puede ser realizada. En este proyecto hipotetizamos que los efectos globales de las variantes huérfanas de GRIN podrán ser caracterizados utilizando modelos neuronales, y que este mismo modelo experimental permitirá evaluar la capacidad de los tratamientos disponibles y venideros para corregir las alteraciones identificadas. Con el fin de evaluar esta hipótesis, los objetivos concretos de este proyecto, son los siguientes: - Caracterización de las variantes GRIN del dominio intracelular (CTD, por “Carboxy Terminal Domain”) y clasificación dicotómica del efecto global en LoF o GoF. - Determinación del componente principal (GoF/LoF) de las variantes GRIN inicialmente caracterizadas como variantes “GRIN complejas” en pacientes diagnosticados con Grinpatías. - Evaluación de la eficacia terapéutica de los tratamientos disponibles para Grinpatías (D-serina y espermina para LoF; rapastinel para GRIN-GoF) en modelos neuronales.

Efectivitat i adherència a un programa educatiu per empoderar als pacients amb ferides complexes en la seva autocura, disminuir les recidives i millorar la qualitat de vida

ESTUDI PER A L’ANÀLISI DE LA MICROVASCULARITZACIÓ CUTÀNIA EN PACIENTS AMB ISQUÈMIA CRÒNICA CRÍTICA DE LES EXTREMITATS INFERIORS

Estudi de la resposta immunitària front a la infecció pel virus SARS-CoV-2

Validació de la capacitat diagnòstica de la determinació del marcadors tumorals  en vessaments pleurals i ascítics

While the need for integrating palliative care (PC) services into heart failure (HF) care has been well recognised, as of yet this integration lacks behind, especially when compared to cancer care. Currently, only 5-7% of patients with HF utilise PC services, due to a focus on optimising therapy and an unpredictable disease trajectory with exacerbations which hampers prognosis. As a result, many symptoms and concerns that are not directly related to HF are not recognised and undertreated and patients are often referred to PC services only at the very end of their lives. The RAPHAEL consortium sets out to take the next big step in integrating PC into HF care by integrating the RAPHAEL palliative care approach in existing HF care pathways. This flexible and patient centred approach starts with the identification of multidimensional symptoms and concerns, prioritise needs with patient and informal carer and formulate a proactive care plan. The symptoms and concerns will be monitored by the patient at home using the PAL@HEART application. The app can be used to evaluate interventions, support communication and earl identify new or increasing needs. As a result, the care needs of each individual patient with HF are addressed faster and better, improving their quality of life and autonomy. Moreover, this will lead to a reduction in emergency hospitalisations, unburdening the healthcare system and reducing costs. The RAPHAEL project sets out to adapt the RAPHAEL approach to HF care within a European context and test and validate its (cost-)effectiveness via a feasibility and large-scale evaluation study performed in 7 EU countries, the UK and Switzerland. It brings together experts in palliative care, cardiology, and primary care as well as professional organisations and patient representatives. Together the RAPHAEL consortium is uniquely situated to demonstrate the (cost-)effectiveness of the RAPAHEL approach and launch its implementation in Europe and beyond.

While the need for integrating palliative care (PC) services into heart failure (HF) care has been well recognised, as of yet this integration lacks behind, especially when compared to cancer care. Currently, only 5-7% of patients with HF utilise PC services, due to a focus on optimising therapy and an unpredictable disease trajectory with exacerbations which hampers prognosis. As a result, many symptoms and concerns that are not directly related to HF are not recognised and undertreated and patients are often referred to PC services only at the very end of their lives. The RAPHAEL consortium sets out to take the next big step in integrating PC into HF care by integrating the RAPHAEL palliative care approach in existing HF care pathways. This flexible and patient centred approach starts with the identification of multidimensional symptoms and concerns, prioritise needs with patient and informal carer and formulate a proactive care plan. The symptoms and concerns will be monitored by the patient at home using the PAL@HEART application. The app can be used to evaluate interventions, support communication and earl identify new or increasing needs. As a result, the care needs of each individual patient with HF are addressed faster and better, improving their quality of life and autonomy. Moreover, this will lead to a reduction in emergency hospitalisations, unburdening the healthcare system and reducing costs. The RAPHAEL project sets out to adapt the RAPHAEL approach to HF care within a European context and test and validate its (cost-)effectiveness via a feasibility and large-scale evaluation study performed in 7 EU countries, the UK and Switzerland. It brings together experts in palliative care, cardiology, and primary care as well as professional organisations and patient representatives. Together the RAPHAEL consortium is uniquely situated to demonstrate the (cost-)effectiveness of the RAPAHEL approach and launch its implementation in Europe and beyond.

While the need for integrating palliative care (PC) services into heart failure (HF) care has been well recognised, as of yet this integration lacks behind, especially when compared to cancer care. Currently, only 5-7% of patients with HF utilise PC services, due to a focus on optimising therapy and an unpredictable disease trajectory with exacerbations which hampers prognosis. As a result, many symptoms and concerns that are not directly related to HF are not recognised and undertreated and patients are often referred to PC services only at the very end of their lives. The RAPHAEL consortium sets out to take the next big step in integrating PC into HF care by integrating the RAPHAEL palliative care approach in existing HF care pathways. This flexible and patient centred approach starts with the identification of multidimensional symptoms and concerns, prioritise needs with patient and informal carer and formulate a proactive care plan. The symptoms and concerns will be monitored by the patient at home using the PAL@HEART application. The app can be used to evaluate interventions, support communication and earl identify new or increasing needs. As a result, the care needs of each individual patient with HF are addressed faster and better, improving their quality of life and autonomy. Moreover, this will lead to a reduction in emergency hospitalisations, unburdening the healthcare system and reducing costs. The RAPHAEL project sets out to adapt the RAPHAEL approach to HF care within a European context and test and validate its (cost-)effectiveness via a feasibility and large-scale evaluation study performed in 7 EU countries, the UK and Switzerland. It brings together experts in palliative care, cardiology, and primary care as well as professional organisations and patient representatives. Together the RAPHAEL consortium is uniquely situated to demonstrate the (cost-)effectiveness of the RAPAHEL approach and launch its implementation in Europe and beyond.

El mindfulness disposicional, el sentit de coherència, el engagement i la capacitat laboral són constructes que poden actuar com a eines complementàries entre elles, per poder predir la salut laboral dels professio- nals de la salut i millorar els entorns de treball infermers. L'objectiu principal és conèixer el sentit de coherèn- cia de l'equip infermer, relacionar-lo amb el mindfulness disposicional i conèixer la seva influència sobre el engagement, la capacitat laboral i l'entorn de treball infermer. Es planteja un estudi observacional, descriptiu i transversal en el qual s'inclouran a tots els professionals d'infermeria del Consorci Hospitalari de Vic i de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic que voluntàriament desitgin participar en l'estudi. La població de referència a l'inici de la recollida de dades és de 771 professionals. Les dades es recolliran mitjançant un quadern de recollida de dades: Les variables sociodemogràfiques, es recolllirant mitjançant un qüestionari Ad hoc, les variables de mindfulness disposicional seran valorades pel qüestionari FFMQ-A, el sentit de coherència mesurat pel Qüestionari SOC-13, el engagement avaluat pel qüestionari UWES 9, la capacitat laboral serà calculada per mitjà de la WAI i l'entorn de treball infermer es recollirà mitjançant l'escala PES- NWI. Es realitzarà una anàlisi descriptiva de la mostra i una comparativa per a explorar possibles relacions entre les variables. Així mateix, es plantejaran models de regressió lineal múltiple per a deterrminar les variables dependents sobre el sentit de coherència, el engagement i la capacitat laboral respectivament.